Quan la genètica parla : Entendre les proves de Paternitat

Descobreix com funcionen les proves de paternitat i com l’anàlisi de l’ADN permet determinar una relació biològica amb un grau de fiabilitat molt elevat.

Les proves de paternitat són anàlisis genètiques que permeten determinar si existeix una relació biològica entre un presumpte pare i un fill.

Aquestes proves es basen en l’estudi de l’ADN (àcid desoxiribonucleic), el material genètic que conté la informació hereditària de cada persona i que és pràcticament únic per a cada individu, excepte en el cas dels bessons idèntics.

Actualment, quan l’anàlisi es realitza mitjançant tècniques de laboratori validades i amb una correcta identificació i recollida de les mostres, les proves de paternitat ofereixen un grau de fiabilitat molt elevat.

Com funciona una prova de paternitat?

L’anàlisi es basa principalment en la comparació de marcadors genètics específics, anomenats STR (Short Tandem Repeats), entre el fill i el presumpte pare.

Cada persona hereta aproximadament la meitat del seu ADN de la mare i l’altra meitat del pare. Per aquest motiu, l’estudi dels marcadors genètics permet comprovar si les variants observades en el fill són compatibles amb les del presumpte pare.

Les mostres més habituals són el frotis bucal, mitjançant la recollida de cèl·lules de l’interior de la galta, o la saliva, segons el procediment utilitzat pel laboratori. Es tracta de mètodes senzills, ràpids i no invasius.

Quan els perfils genètics són compatibles en tots els marcadors analitzats, la paternitat es pot establir habitualment amb una probabilitat superior al 99,9 %.

Tipus de proves de paternitat

• Prova informativa o privada: destinada a un ús estrictament personal. Permet conèixer la relació biològica entre els participants, però no té validesa legal.
• Prova legal o judicial: es realitza seguint protocols específics d’identificació i cadena de custòdia de les mostres. Els resultats poden ser utilitzats en procediments administratius o judicials, segons la normativa aplicable.
• Prova prenatal: permet estudiar la paternitat durant l’embaràs mitjançant tècniques específiques adaptades a aquesta situació.

És una prova fiable?

Sí. L’anàlisi d’ADN és una de les eines més fiables disponibles actualment per estudiar relacions biològiques i és àmpliament utilitzada en genètica forense.

La fiabilitat del resultat depèn principalment de:

• La qualitat i correcta conservació de la mostra.
• La correcta identificació dels participants.
• Una adequada recollida i traçabilitat de les mostres.
• L’ús de procediments de laboratori validats.
• Una correcta interpretació dels resultats genètics.

Quan pot ser útil?

Una prova de paternitat pot ser útil en diferents situacions, tant per resoldre dubtes personals com en determinats procediments legals o administratius.

• Dubtes sobre la filiació biològica.
• Confirmació personal de relacions familiars.
• Procediments legals o administratius, quan la prova compleix els requisits necessaris per tenir validesa jurídica.

Conclusions

Les proves de paternitat basades en l’anàlisi de l’ADN ofereixen una elevada precisió per determinar relacions biològiques.

Abans de realitzar-les, és important identificar quin tipus de prova és el més adequat segons la finalitat: una prova informativa per a ús privat o una prova que compleixi els requisits necessaris perquè pugui tenir validesa legal.

Bibliografia

• Butler, J. M. (2023). Forensic DNA Typing: Biology, Technology, and Genetics of STR Markers. Academic Press.
• Gill, P., et al. (2022). DNA commission recommendations on interpretation of DNA evidence. Forensic Science International: Genetics.
• Jobling, M. A., & Gill, P. (2021). DNA in forensic analysis. Nature Reviews Genetics.
• OECD. (2023). Forensic DNA analysis: standards and best practices.

Tornar al llistat